Generalitat de Catalunya
Red Sindical
Euroregió

Treballar a Aragó

Baixa per malaltia

La baixa per incapacitat temporal és considera com a una suspensió més del contracte de treball que interromp temporalment les obligacions mútues del treballador i de l'empresari, però que desapareix en el moment en el que desapareixen també els motius díaquesta suspensió. Hi ha que fer la distinció entre la baixa produïda per malaltia ordinària o per malaltia professional o accident de treball. En el primer cas, el treballador/a per a poder gaudir del subsidi haurà dí haver cotitzat com a mínim al llarg de 180 dies durant els cinc anys immediatament anteriors a la data de la baixa. En els altres casos esmenats, les prestacions de subsidi per incapacitat temporal seran immediates, sense fer falta cap període previ de cotització.

La incapacitat temporal tindrà una duració màxima de 12 mesos prorrogables en sis mesos més quan es presumeixi que durant aquest període el treballador pugui ser donat díalta mèdica per curació. Ambdós possibilitats seran establertes per un tribunal mèdic de líInstitut Nacional de la Seguretat Social que èserà líúnic competent per a reconèixer la situació de pròrroga expressa amb un límit de sis mesos més, o bé, per a emetre l'alta mèdica als exclusius efectes de la prestació econòmica per incapacitat temporalí. Quan la situació d'incapacitat temporal s'extingeixi pel transcurs del termini màxim fixat, inclosa o no la pròrroga dels sis mesos, s'examinarà necessàriament, en el termini màxim de tres mesos, l'estat de líincapacitat a efectes de la seva qualificació, en el grau que correspongui, com a invàlid permanent.

A l'hora de determinar el pagament del subsidi, síhaurà díestablir una diferència entre la malaltia professional o accident laboral i les malalties ordinàries. En el primer cas el subsidi síabonarà des del dia seg¸ent al de la baixa laboral, èpassant a càrrec de l'empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixaí. El pagament en aquest cas serà del 75% de la base reguladora, llevat que el Conveni Col.lectiu díaplicació contempli una millora, o que sigui aplicable la cobertura d'una mútua. En el cas de malaltia ordinària o accident no laboral, el subsidi síabonarà a partir del setzè dia de baixa. L'abonament de la prestació del quart dia al quinzè dia de baixa, ambdós inclosos, passarà a càrrec de l'empresari. En aquest cas, es pagarà el 60% de la base reguladora des del quart al vintè dia de la baixa, ambdós inclosos, i el 75% a partir del vint-i-unè dia de la baixa.

Per últim i respecte a líincapacitat permanent, la seva regulació està recollida al capítol V de la Llei General de la Seguretat Social i defineix tant líIncapacitat permanent contributiva com la no contributiva. Normalment la situació d'incapacitat permanent es deriva de líincapacitat temporal i comprèn tots aquells casos en els que la reducció de la capacitat de treball és major o igual al 33%. En funció del que determini la Seguretat Social es podran determinar els seg¸ents graus d'incapacitat: Incapacitat permanent parcial per a la professió habitual, incapacitat permanent total per a la professió habitual, incapacitat permanent absoluta per a tot tipus de feina i gran invalidesa. Per a poder rebre les prestacions d'una invalidesa permanent existeixen uns mínims que estan en relació a l'edat i als anys de cotització.

Amb la col.laboració de Eures