El Dret a la mobilitat
El Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea reconeix a tots els seus ciutadans el dret a circular, residir i treballar lliurement al territori dels Estats Membres. A l'hora de fer-ho gaudiran dels mateixos drets que els ciutadans del país on síinstal.lin ja sigui per accedir a les ofertes d'ocupació o a l'hora de treballar. Per a l'aplicació díaquest dret, el Consell Europeu va signar al 1968 la directiva 1612/68 que regeix els drets dels treballadors en mobilitat i garanteix la igualtat de tractament i la no discriminació pel que fa entre díaltres: l'accés al mercat de treball, la negociació i conclusió del contracte de treball, les condicions de treball, els avantatges socials i fiscals, el dret a la formació professional, l'aplicació dels convenis col.lectius i els drets sindicals. Des del 2002 aquests drets son extensius a tots els ciutadans de l'Espai Econòmic Europeu (UE + Liechtenstein, Noruega i Islàndia) i de Suïssa.
Per a poder coordinar les legislacions dels diferents Estats Membres i garantir els drets establerts al Reglament 1612/68, la Unió Europea ha aprovat altres Directives i Recomanacions. Pel que fa la coordinació de l'assegurança social va publicar el 14 de juny de 1971 el Reglament 1408/71 que regula les prestacions socials dels treballadors en mobilitat. Un dels seus principis bàsics és que a un treballador se li aplicarà el Sistema de Seguretat Social del país on treballa (lex locis laboris). També estableix que els drets díassegurança que hagin estat adquirits pels treballadors i els membres de la seva família no es podran perdre per fer ús del dret a la lliure circulació. Per a gaudir de prestacions per atur, malaltia, invalidesa, jubilació o mort amb independència del país on síhagi cotitzat, existeix un sistema normalitzat de formularis E que permet la exportació de prestacions i cotitzacions d'un Sistema a l'altre. Tot i així síha de tenir en compte, que aquest reglament tan sols coordina els règims legals i no estipula res en matèria díassegurances complementàries.
Pel que fa la fiscalitat l'article 293 del Tractat estableix l'eliminació de la doble imposició i obliga als Estats Membres a tancar acords bilaterals que la impedeixin. Per tant no existeix una legislació europea que reguli el règim tributari, com en el cas de la cobertura social, sinó que son díaplicació una centena díacords bilaterals que tenen en gairebé tots els casos com a model el proposat per la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Tots ells estan legalment per sota del Tractat i del Reglament 1612/68 que garanteix la no discriminació entre treballadors de la Unió, i per tant el dret dels treballadors en mobilitat a les mateixes càrregues i beneficis fiscals que els treballadors autòctons. Tot i així pel que fa el règim tributari com pel que fa la Seguretat Social és important tenir en compte que existeixen diverses tipologies de treballadors en mobilitat.
