Generalitat de Catalunya
Red Sindical
Euroregió

Treballar a les Illes Balears

Baixa per malaltia

La baixa per incapacitat temporal és considera com a una suspensió més del contracte de treball que interromp temporalment les obligacions mútues del treballador i de l'empresari, però que desapareix en el moment en el que desapareixen també els motius d'aquesta suspensió. Hi ha que fer la distinció entre la baixa produïda per malaltia ordinària o per malaltia professional o accident de treball. En el primer cas, el treballador/a per a poder gaudir del subsidi haurà d' haver cotitzat com a mínim al llarg de 180 dies durant els cinc anys immediatament anteriors a la data de la baixa. En els altres casos esmenats, les prestacions de subsidi per incapacitat temporal seran immediates, sense fer falta cap període previ de cotització.

La incapacitat temporal tindrà una duració màxima de 12 mesos prorrogables en sis mesos més quan es presumeixi que durant aquest període el treballador pugui ser donat d'alta mèdica per curació. Ambdós possibilitats seran establertes per un tribunal mèdic de l'Institut Nacional de la Seguretat Social que "serà l'únic competent per a reconèixer la situació de pròrroga expressa amb un límit de sis mesos més, o bé, per a emetre l'alta mèdica als exclusius efectes de la prestació econòmica per incapacitat temporal'. Quan la situació d'incapacitat temporal s'extingeixi pel transcurs del termini màxim fixat, inclosa o no la pròrroga dels sis mesos, s'examinarà necessàriament, en el termini màxim de tres mesos, l'estat de l'incapacitat a efectes de la seva qualificació, en el grau que correspongui, com a invàlid permanent.

A l'hora de determinar el pagament del subsidi, s'haurà d'establir una diferència entre la malaltia professional o accident laboral i les malalties ordinàries. En el primer cas el subsidi s'abonarà des del dia següent al de la baixa laboral, "passant a càrrec de l'empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixa". El pagament en aquest cas serà del 75% de la base reguladora, llevat que el Conveni Col.lectiu d'aplicació contempli una millora, o que sigui aplicable la cobertura d'una mútua. En el cas de malaltia ordinària o accident no laboral, el subsidi s'abonarà a partir del setzè dia de baixa. L'abonament de la prestació del quart dia al quinzè dia de baixa, ambdós inclosos, passarà a càrrec de l'empresari. En aquest cas, es pagarà el 60% de la base reguladora des del quart al vintè dia de la baixa, ambdós inclosos, i el 75% a partir del vint-i-unè dia de la baixa.

Per últim i respecte a l'incapacitat permanent, la seva regulació està recollida al capítol V de la Llei General de la Seguretat Social i defineix tant l'Incapacitat permanent contributiva com la no contributiva. Normalment la situació d'incapacitat permanent es deriva de l'incapacitat temporal i comprèn tots aquells casos en els que la reducció de la capacitat de treball és major o igual al 33%. En funció del que determini la Seguretat Social es podran determinar els següents graus d'incapacitat: Incapacitat permanent parcial per a la professió habitual, incapacitat permanent total per a la professió habitual, incapacitat permanent absoluta per a tot tipus de feina i gran invalidesa. Per a poder rebre les prestacions d'una invalidesa permanent existeixen uns mínims que estan en relació a l'edat i als anys de cotització.

Amb la col.laboració de Eures