Treballar a les Illes Balears
Discriminació i assetjament
Discriminació en el treball: L'Estatut dels treballadors estableix en l'article 4º el dret dels treballadors i treballadores a no ser discriminats:
"En la relació de treball, els treballadors tenen dret... a no ser discriminats per a la feina, o un cop ocupats, per raons de sexe, estat civil, per l'edat dintre dels límits marcats per aquesta Llei, raça, condició social, idees religioses o polítiques, afiliació o no a un sindicat, així com per raons de llengua, dintre de l'Estat espanyol. Tampoc podran ser discriminats per raó de disminucions físiques, psíquiques i sensorials, sempre que es trobin en condicions d'aptitud per a desenvolupar el treball o l'ocupació de la que es tracti".
Aquesta garantia que es desenvolupa també a l'Article 17 a la secció dedicada als drets i deures derivats dels contracte, es reflecteix també a l'Article 28 on es garanteix la "Igualtat de remuneració per raó de sexe": "L'empresari està obligat a pagar per la prestació d'una feina de igual valor la mateixa retribució satisfeta directa o indirectament, i qualsevol que sigui la seva naturalesa, salarial o extrasalarial, sense que es pugui produir cap discriminació per raó de sexe en cap dels elements o condicions d'aquesta."
Assetjament: L'article 4º de l'Estatut dels Treballadors garanteix també el dret a la "integritat física del treballador/a i a una adequada política de seguretat i higiene", a més a més del dret "al respecte de la seva intimitat i a la consideració deguda a la seva dignitat, compresa la protecció davant les ofenses verbals o físiques de naturalesa sexual". No obstant, les situacions d'assetjament sovint superen l'àmbit de les relacions laborals i no poden ser castigades de manera suficient en el marc del dret laboral. La legislació penal espanyola no recull un tipus penal específic per a l'assetjament en el treball encara que sovint s'enquibeix jurídicament en l'àmbit dels articles 173 i 177 del Codi Penal.
En el cas d'assetjament moral o "mobbing" el Congrés dels Diputats el va definir el 24 de desembre del 2003 com a "qualsevol conducta no desitjada que atempti contra la dignitat d'una persona i creï un entorn intimidador, humiliant o ofensiu". Per la Unió Europea es un "Comportament negatiu entre companys o entre superiors o inferiors jeràrquics, a causa del qual el afectat és objecte d' assetjament i atac sistemàtic durant molt de temps, de manera directa o indirecta, per part d'una o més persones, amb l'objectiu i/o efecte de fer-li el buit.
El diagnòstic d'una situació d'assetjament moral és complexa. Normalment provoca una situació laboral estranya i reuneix normalment a un agressor, un públic i una víctima. Aquesta és obligada a realitzar activitats absurdes, desplaçada del seu lloc de treball sense causa, qüestionada reiteradament, o enfrontada a objectius impossibles d'assolir. Davant una situació de mobbing, la víctima haurà d'informar-se convenientment i actuar amb determinació. El comunicar la situació als companys de confiança, als representants dels treballadors, sol.licitar la intervenció de l'empresa, comunicar-ho a la inspecció de Treball o sol.licitar la intervenció de la Uniat de Salut Laboral, són alguns recursos possibles per fer front a situacions d'aquest tipus.
Amb la col.laboració de
