Generalitat de Catalunya
Red Sindical
Euroregió

Treballar a Migdia-Pirineus

Discriminació i assetjament

La discriminació, l'assetjament moral i l'assetjament sexual en la feina son delictes definits i sancionats pel codi penal. Son també objecte de diferents articles del Codi del Treball:

Discriminació : CT L122-45 i decret Nº 2005-215 del 4 de març de 2005 sobre l'Alta autoritat de lluita contra la discriminació i per l'igualtat.
Assetjament moral i sexual. CT L 122-46 a L 122-54 - Article 222.33 del Codi Penal (sancions).

Discriminació: consisteix en posar en dubte el principi d'igualtat de tractament en l'àmbit de l'ocupació per motius basats en l'origen, el gènere, l'orientació sexual, l'edat, la situació familiar, la pertinença o no, veritable o suposada a una ètnia, nació o raça, les opinions polítiques, les activitats sindicals o mutualistes, les conviccions religioses, l'aparença física, el patronímic, l'estat de salut o la discapacitat, l'exercici normal del dret a vaga.

No es podrà al·legar a cap d'aquests motius per a:

  • descartar una persona a la contractació o rebutjar el seu accés a un període de pràctiques o de formació d'empresa
  • sancionar, acomiada a un treballador o prendre en contra de la seva persona mesures discriminatòries (remuneració, formació, reclassificació, afectació, qualificació...)

L'autor d'una discriminació de gènere s'exposarà a sancions penals que poden arribar als dos anys d'empresonament i als 30.000 € de multa.

Son possibles dos tipus de recursos:

  • La víctima d'una discriminació pot presentar denúncia (fiscal de la república, comissaria de policia, gendarmeria o tribunal administratiu). Els fets seran jutjats per un tribunal correccional.
  • També podrà recórrer al consell dels prud'hommes (consell de mediació, arbitratge i conciliació), amb tal que s'anul·li la mesura discriminatòria i es demani una reparació.

L'assetjament sexual: Segons la llei de progrés social del 17 de gener de 2002, l'assetjament sexual, a l'igual que l'assetjament moral, pot ser provocat per un empresari, per un altre superior jeràrquic o també per un simple company de treball. No és necessari que existeixi una relació de subordinació.

Les garanties ofertes son les següents:

  • Nul·litat de tota sanció disciplinària o de tot acomiadament
  • Prohibició de qualsevol decisió discriminatòria en el moment de contractació o en l'execució o ruptura d'un contracte de treball

La víctima de l'assetjament disposa de diversos recursos al davant de:

  • L'empresari, qui pot decidir sancions contra el culpable o acomiadar-ho.
  • El consell dels prud'hommes per parar l'assetjament i obtenir danys i perjudicis.
  • La jurisdicció penal. La pena podrà arribar a ser d'un any d'empresonament i de 15.000 € de multa.

Assetjament moral: la ruptura del contracte de treball o les sancions que esdevinguin d'una pràctica d'assetjament moral son nul·les de ple dret. El Codi Penal preveu una sanció d'un any d'empresonament i de 15 000€ de multa. La llei protegeix tant a la víctima com als treballadors que hagin donat testimoni sobre els fets.

Els delegats de personal disposen d'un procediment d'alerta que els permet posar sobre avís a l'empresari amb tal de que realitzi una investigació. Podrà iniciar-se un procediment de mediació per a qualsevol persona d'una empresa que pensi que és víctima d'assetjament. Aquest procediment permetrà arribar a la conciliació entre les parts.

El treballador concernit, o, sempre que estigui d'acord, les organitzacions sindicals representatives dins l'empresa podran apel·lar al Consell dels Prud'hommes. Li correspon a la part contrària demostra que no hi existeixen pràctiques reprensibles.

Amb la col.laboració de CGT