El treballador fronterer

El que distingeix al treballador fronterer del migrant clàssic és el fet de residir en un Estat i treballar en un altre. Així el treballador fronterer té un doble vincle nacional, en funció dels llocs de residència i de treball. Les definicions canvien en funció de si el criteri díaplicació és el de la seguretat social, o de la fiscalitat. En el primer dels casos, la definició comunitària de treballador fronterer és: ètot treballador que desenvolupi el seu treball en el territori d'un Estat Membre i resideixi en un altre Estat Membre al que hi torna en principi cada dia o com a mínim un cop a la setmana'. En líàmbit fiscal, els convenis bilaterals de doble tributació recorren a definicions més restrictives que imposen, a més a més, un criteri espacial pel qual síha de residir i treballar en una zona fronterera. Aquest és el cas del Conveni hispano-francès de 1963, actualitzat al 1995, que defineix com a treballador fronterer aquell que viu i treballa a la zona fronterera. Com a zona fronterera estableix un àmbit de 20 quilòmetres a ambdós costats de la frontera, concretant aquest àmbit geogràfic en un llistat de municipis que posa com a annexa.

Pel que fa la Seguretat Social, el treballador estarà assegurat en principi al país on treballa. Això vol dir que tot i que continuï residint al seu domicili, haurà díexportar els drets socials adquirits per cotització al país de residència en el moment en que comenci a treballar a l'altre costat de la frontera (mitjançant formularis E-303 i E-104). Aquestes prestacions també inclouen a la seva família, que podrà ser tractada al país on treballa. Tot i així si el treballador vol continuar tenint dret a ser tractat al seu país de residència, anualment síhaurà de fer omplir un formulari E-106 a la Seguretat Social del país on treballa i presentar-ho a la Seguretat Social del seu país de residència. Per les prestacions per malaltia en metàl.lic, aquestes hauran de ser pagades pel país de treball, tot i que el treballador tindrà dret a passar la seva malaltia al país de residència. En aquest cas el control de la malaltia serà exercida per la Seguretat Social del país de residència. En relació a l'atur, les prestacions seran ofertes en funció de si resideix o no parcialment al país on treballava. En aquest cas podrà escollir si vol rebre la prestació d'un país o de l'altre. Si residia habitualment a l'altre costat de la frontera, en cas díatur de llarga daurada haurà díexportar la prestació al seu país de residència.