El treballador mòbil
El treballador desplaçat. és el treballador que treballa i viu en un Estat Membre, però és enviat temporalment pel seu empresari a un altre país. Això vol dir que no exerceix lliurement el seu dret a mobilitat sinó que ha de fer ús díell per la seva qualitat de contractat. En principi està previst que durant un any, prorrogable a un altre, es pugui mantenir el règim de seguretat social del país díorigen. Per regla general, si existeix un acord bilateral entre el país contractant i el país de treball, aquest període pot arribar als 5 anys. Pel que fa a la imposició, aquesta la realitzarà un país o l'altre en funció del conveni bilateral per a evitar la doble imposició. Per regla general son determinants els seg¸ents tres factors: si el treballador passa més de 183 dies/any al país on treballa, si la societat o persona contractant és resident al país de treball, si aquesta paga el sou mitjançant una representació o filial en aquest país. En cas de no donar-se cap díaquestes condicions, el treballador podrà pagar els seus impostos al país díorigen.
El treballador que busca ocupació. El reglament 1408/71 garanteix que un treballador que busca feina, pugui exportar en certes condicions la seva prestació díatur per un màxim de 3 mesos a un altre país de la Unió (Formulari E 303). Condició prèvia és que hagi estat donat díalta com a mínim 4 setmanes a l'atur del país díorigen. S'ha de donar díalta al Servei díOcupació del nou país en un termini que no superi els 7 dies. Si el treballador vol tornar a cobrar la prestació díatur al país díorigen, haurà de tornar a ell abans que síesgoti el plac de 3 mesos. Aquesta exportació es pot demanar com a màxim una vegada entre cada dos períodes de cotització. Pel que fa la cobertura social, en aquests casos està prevista també la exportació de la cobertura social mitjançant el corresponent formulari E.
El treballador multinacional. Síentén com a treballador multinacional aquell que desenvolupa la seva activitat laboral al mateix temps en diferents Estats Membres. En relació a la Seguretat Social, els treballadors de Transports (persones, mercaderies...) estaran assegurats per regla general al país on estigui la seu social de l'empresa que l'hagi contractat, a no ser que desenvolupi la major part de la seva feina al seu país de residència. Pels treballadors que no pertanyen al sector del transport, val la seg¸ent regla: estaran assegurats al seu país de residència si apart de viure-hi també hi treballen parcialment o si treballen per a diversos empresaris de diferents països. Tan sols si treballen per a un sol empresari a diferents països, síhauran díassegurar en aquest país, tot i que no sigui el seu país de residència. Pel que fa la imposició fiscal, seran aplicables els Convenis bilaterals per a evitar la doble imposició. Aquests contemplen majoritàriament una excepció per als treballadors del transport que tributaran al país on resideix el contractant. Per la resta val el principi del país on es desenvolupa l'activitat laboral, el que pot significar que hagi de tributar a diferents països, per la feina desenvolupada en cadascú díells.
El treballador migrant. Aquest treballador és aquell que ha treballat i ha residit a diferents països de la Unió. Per les prestacions social i la cotització mana el principi del país de treball, pel que haurà de cotitzar al país on desenvolupa la seva activitat laboral. Si ha generat per treball drets socials en altres països, els podrà exportar i gaudir de les prestacions en els mateixos termes que els ciutadans autòctons. Per gaudir díaquests drets és convenient que pugui demostrar els períodes de cotització, residència i treball al país díorigen mitjançant els formulari E-104 (per prestacions per malaltia) o E-301 (per prestacions per atur). Pel que fa la imposició fiscal aquesta serà exercida pel país on treballi i resideixi el treballador, com a màxim a partir dels 183 dies díestar desenvolupant la seva activitat laboral. Des del 1 de gener de 2004 els treballadors que adquireixin residència fiscal a Espanya pel seu desplaçament, podran optar per pagar el IRPF o el Impost sobre la Renda dels No Residents al llarg dels primers 5 anys sempre i quan es donin unes condicions mínimes.